PP i PSOE, l’alternança. Compromís, l’alternativa

Esta setmana he reflexionat profundament al voltant d’una notícia, lamentable en els moments de crisi que estem travessant. El Govern de la Generalitat, governat amb una majoria absoluta del PP, ha presentat la partida pressupostària destinada a allò que ells tenen la indecència d’anomenar “grandes eventos”.

Una excusa per tal de destinar milions d’euros en events pijos que servixen per a despilfarrar els diners de tots. Una manera de desviar diners públics cap a empreses opaques i per a enxufar amics. Això, mentre la Generalitat deu milions d’euros als proveïdors i fa mesos que no paga els farmacèutics. Mentre els hospitals es queden desabastits, els xiquets s’eduquen en barracots i no es paguen les subvencions a entitats socials.

La Generalitat Valenciana s’ha convertit en una de les entitats públiques més endeutades de tota Espanya. Un organisme opac governat per gentola amb les butxaques foradades que s’ha dedicat a tirar els diners de tots sense miraments. Una evidència més que clara de que el Partit Popular no és la solució ni el canvi que els valencians necessitem.

Mariano Rajoy va estar diumenge a València i va tindre la cara de posar el Govern de la Generalitat com a exemple de bon fer. Sí, bon fer per a les empreses controlades pels seus amics, que es forren amb la Fòrmula 1, la Volvo Ocean Race, la Ciutat de les Arts, i tots eixos grans muntatges que Canal 9, la televisió del règim, ens ven dia a dia.

Queden tan sols uns pocs dies per a què els ciutadans ens retrobem una vegada més amb les urnes. Esta vegada en unes eleccions generals que van a ser més que decisives per als valencians. En un context de crisi econòmica brutal, amb milers de persones i famílies patint, amb un context que obliga a fer retallades importants en la despesa pública i amb la decadància del sistema polític que ens ha sotmés a una falsa democràcia que sols beneficia els poderosos.

En esta situació lamentable en la qual ens ha afonat les polítiques despilfarradores dels que fins ara han governat; a la Generalitat (PP) i al Govern central (PSOE), s’entreveuen moments de canvi que fan pensar que és possible fer les coses d’una manera diferent.

La Coalició Compromís, serà, segons indiquen totes les enquestes, la gran sorpresa del 20N. Nosaltres tenim el compromís de l’honradesa, perquè PP i PSOE són l’alternança, nosaltres som l’alternativa.

La falta de pluralitat democràtica a la qual ens intenten condemnar els dos grans partits té una cura; un Parlament plural, amb la veu de tots i cadascun dels ciutadans, és l’única garantia per fer front als abusos de poder comesos estos darrers anys. Un moment històric és ben a prop, i Joan Baldoví, de Sueca, serà un gran representant dels valencians a Madrid.

Els títols de Gandia

Amb la baixada de la senyera pel balcó de l’Ajuntament de Gandia el dia del 9 d’Octubre, la nostra ciutat imita València i es converteix de nou en “Valencia la chica”. Confiem que l’acte no suscite la violència que sol provocar al Cap i Casal.

Per cert, que caldria fer una enquesta per conèixer quants gandians/nes saben què es commemora el 9 d’Octubre. Seria una bona idea que un Jaume I el Conqueridor es passejara per la nostra ciutat amb els companys guerrers que entraren vencedors a València en la data del 9 d’Octubre. Ja venia de lluny, però Gandia també s’ha guanyat en els últims mesos un agermanament amb Móstoles o Ciudad de los Ángeles. O simplement l’epítet de “playa y puerto de Madrid”.

En efecte, si Gandia ha tingut mai una personalitat pròpia com a ciutat, la va perdent en eixa reverència constant cap a la capital d’Espanya. També mereix Gandia un títol molt treballat, com és el de “ciudad de camareros”, bons servidors del turisme, a hores d’ara l’únic recurs econòmic viable, si és que el PP desestacionalitza la platja de veritat.

A més a més, prompte adquirirà Gandia un nou cartell a les entrades de la ciutat, que vindrà a dir “Gandia, la ciudad que más españolea”. Des de l’estiu, la ciutat dels Borja i dels Nostres Clàssics (pregunten també per ells en l’enquesta dalt mencionada) s’ha entregat tant a l’españolear més añejo dels anys 40 i 60, a base de bous, folklòriques i flamenc tòpic, que deuen pretendre fer-nos perdonar que som valencians i no gens aficionats a allò que el franquisme va instaurar com a cultura espanyola.
És un error anar sempre demanant perdó pel que u és, perquè al final només s’obté el menyspreu i la burla d’aquells que volem acontentar, ni que siga perdent la dignitat. I Madrid ja té prou amb la carrera que els valencians estem fent per deixar de parlar el valencià i parlar el castellà (per més banderetes que posem al balcó), així com l’esforç que ens costa oferir noves glòries, quan tenim les butxaques netes i l’autonomia valenciana no pinta res i està més arruïnada que la gran majoria.