Els títols de Gandia

Amb la baixada de la senyera pel balcó de l’Ajuntament de Gandia el dia del 9 d’Octubre, la nostra ciutat imita València i es converteix de nou en “Valencia la chica”. Confiem que l’acte no suscite la violència que sol provocar al Cap i Casal.

Per cert, que caldria fer una enquesta per conèixer quants gandians/nes saben què es commemora el 9 d’Octubre. Seria una bona idea que un Jaume I el Conqueridor es passejara per la nostra ciutat amb els companys guerrers que entraren vencedors a València en la data del 9 d’Octubre. Ja venia de lluny, però Gandia també s’ha guanyat en els últims mesos un agermanament amb Móstoles o Ciudad de los Ángeles. O simplement l’epítet de “playa y puerto de Madrid”.

En efecte, si Gandia ha tingut mai una personalitat pròpia com a ciutat, la va perdent en eixa reverència constant cap a la capital d’Espanya. També mereix Gandia un títol molt treballat, com és el de “ciudad de camareros”, bons servidors del turisme, a hores d’ara l’únic recurs econòmic viable, si és que el PP desestacionalitza la platja de veritat.

A més a més, prompte adquirirà Gandia un nou cartell a les entrades de la ciutat, que vindrà a dir “Gandia, la ciudad que más españolea”. Des de l’estiu, la ciutat dels Borja i dels Nostres Clàssics (pregunten també per ells en l’enquesta dalt mencionada) s’ha entregat tant a l’españolear més añejo dels anys 40 i 60, a base de bous, folklòriques i flamenc tòpic, que deuen pretendre fer-nos perdonar que som valencians i no gens aficionats a allò que el franquisme va instaurar com a cultura espanyola.
És un error anar sempre demanant perdó pel que u és, perquè al final només s’obté el menyspreu i la burla d’aquells que volem acontentar, ni que siga perdent la dignitat. I Madrid ja té prou amb la carrera que els valencians estem fent per deixar de parlar el valencià i parlar el castellà (per més banderetes que posem al balcó), així com l’esforç que ens costa oferir noves glòries, quan tenim les butxaques netes i l’autonomia valenciana no pinta res i està més arruïnada que la gran majoria.