Viure la festa pensant en el futur

Un any més arriben les festes a Gandia. Acaba l’estiu i comença un nou curs escolar, polític, i també vital; arriba, per fi, la pluja, i amb ella arriba la saó. La saó significa vida, representa esperança i frescor. Arriba la Fira i Festes, i toca, gaudir de les festes, amb la força i la il·lusió del futur que tenim a les nostres mans.

En moments difícils les festes signifiquen alegria, representen col·lectivitat i aporten, també, oblit. Oblit perquè cal que deixem arrere moments que han sigut molt durs per a moltes persones, oblit de tot allò que representa una crisi injusta, creada per un pocs i patida per molts. Creem a partir de eixe oblit un futur millor, perquè el tenim a l’abast de la mà i és possible.

Ens trobem a pocs mesos d’una contesa electoral que serà clau per al futur de la nostra ciutat. I eixe futur hem de crear-lo entre tots; entre tots aquells que pensem que hi ha esperança en un desert on volem que arribe la pluja. Un futur que estem diposats a regar amb l’esforç col·lectiu de tota una ciutat. Eixim al carrer estes festes i preparem la pluja. Serà una pluja suau, d’eixa que no fa mal, un xirimiri lent que a poc a poc empapa la terra per deixar que les llavors que habiten al seu interior comencen a germinar. Continua llegint

De trobada

trobadaguardamar2

Dissabte, vam tornar a anar de trobada. Tota la vesprada darrere de Dídac i Altea, que anaven de taller en taller, posant en pràctica les seues habilitats. Una vesprada esgotadora però recomfortant. He passat de viure-les quan vaig començar com a membre del BLOC JOVE, a finals dels 90, a fer-ho com a mare. I la cosa canvia, clar. Però hi ha moltes sensacions que continuen igual.

D’altra banda, m’agradaria apuntar que és significatiu que Guardamar, que actualment no té escola, també haja volgut sumar-se’n. L’equip de govern, amb Josep Martínez al capdavant, els regidors i regidores, la gent del col·lectiu i, per suposat, la Coordinadora pel Valencià de la Safor-Valldigna, han fet una tasca encomiable. I, per això, volia donar-los l’enhorabona, des d’este blog.

Les Trobades d’Escoles en Valencià són un símbol de com es construeix un país en positiu, amb il·lusió, des de la base; amb els mares i pares, el professorat i els xiquetes i xiquets, que seran el futur. Ells juguen, i nosaltres deixem que s’ho passen bé; més enllà d’este fet tan innocent, veiem l’esperança en un futur millor en les seues cares. I això dóna més ganes de continuar treballant i ens referma que anem pel bon camí.