Que guanye l’amor!

La lgtbifòbia (l’odi, la por, el rebuig o el prejudici cap a gais, lesbianes, bisexuals, trabsexuals, intersexuals…) mata. En forma de pallisses, assassinats, persecucions… Fins i tot condemnes de mort per part dels governs mateix que són els qui haurien de garantir la protecció dels drets fonamentals de la seua ciutadania. L’homosexualitat està castigada penalment en 76 països. A huit amb pena de mort. Està passant també a prop nostre. Potser els casos d’assassinats o suïcidis són menys freqüents, que no menys importants. A l’estat espanyol més de 200 casos en només un any. Potser està passant d’una forma més lenta, cruelment silenciosa, però que pot acabar amb la mort, si més no de l’ànima i amb el fracàs col·lectiu com a societat que es converteix en botxí per acció o omissió.

Està passant a les escoles, als instituts, al treball, a l’esport… Al carrer… Mireu, no fa molt mesos vam haver de suportar amb ràbia i impotència com es qüestionava, malintencionadament o per ignorància, la celebració del Primer Orgull a Gandia. “Per a quan celebrem el dia de la heterosexualitat?”, dia algú a les xarxes. Quan totes les persones puguem estimar-nos lliurement, fora de la clandestinitat, sense por a ser reprovades socialment, en el millor dels casos, quan no insultades, menystingudes o agredides físicament i moral. Aquesta lgtbifòbia també mata.

I els que ens dediquem a la cosa pública tenim doble responsabilitat. Cadascú des del seu àmbit competencial, hem d’abastir lleis contra la lgtbifòbia i vetllar per conscienciar i abastir de recursos als qui han de fer complir-les o impulsar plans de diversitat transversal en l’àmbit educatiu, laboral, social, sanitari, cultural, formatiu i de l’espai públic per avançar cap una ciutat sense discriminacions per raó d’orientació sexual i d’identitat sexual. A Gandia estem treballant-ne en col·laboració amb els col·lectius LGTBI. Perquè els municipis som els espais més propers a la ciutadania, i per això hem de jugar un paper capital en la normalització del col·lectiu LGTBI, sent un referent d’integració i lluita contra la discriminació. Per això és precís el nostre compromís en donar resposta a la població LGTBI en tot allò que siga de la nostra competència.

Però dia que tenim una doble responsabilitat, perquè formem part de la societat. I sense la complicitat de les persones, difícilment les polítiques cap a la igualtat de drets tindran èxit. És cer que hi ha moltes persones implicades mitjançant col·lectius CLGS Safor o Independence Gay Asociación. Però cal implicar, comboiar més gent, caminar juntes. Perquè la LGBTfòbia només pot combatre’s amb l’educació i amb l’amor. Educar a la societat, les nostres filles i fills, les persones, els col·lectius… Educar no ja en la tolerància, sinó en el respecte a la diferència. Perquè el fet de semblar, ser o “caminar i actuar com…” provoquen rebuig i odi! El fet de ser diferent ha de ser un fet normalitzat i acceptat, una base per a la convivència i el diàleg. El respecte, l’amor, el diàleg són les bases per a la pròpia acceptació, les bases per a una societat més justa i lliure en la qual puguem viure felices, estimem com estimem.

Les activitats culturals són una eina de treball fonamental per a visibilitzar des de noves perspectives la diversitat LGTBI, més enllà dels estereotips tòpicament reflectits en nombrosos àmbits. Els nostres objectius de promoció cultural de la diversitat han d’anar encaminats a promocionar i donar suport a artistes, creadors i generadors de recursos de cultura LGTBI. I en aquest sentit, els Premis Harvey Milk, organitzat dissabte passat per Independence Gay, són tot un referent a Gandia i més enllà de les nostres fronteres, perquè es tracta d’un certamen internacional que avarca disciplines artístiques com el relat, la fotografia, el còmic i el curtmetratge. Des de l’àrea d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives, des de la ciutat que represente com a vicealcaldessa, ens sentim orgullosos d’iniciatives com aquesta i estarem al costat per tal de continuar treballant dur per la visibilitat, des de la normalitat, del col·lectiu LGTBI. Els ho he dit en privat, però aprofite també per fer un agraïment públic al gran esforç que hi han dedicat, Daniel Ardid i David López per tal que aquesta edició siga perfecta.

“Per la llibertat d’amar”, potser un dels millors eslògans per combatre la LGTBfòbia. Però no oblidem que està passant. No oblidem Harvey Milk, Nivacil, Keisha, Thembelihle, Bri, Shira, Jennifer, Muhadh, Alan, Sonia… No oblidem el que va passar a Orlando. No oblidem tampoc el gandià assassinat al 2014, Javier Abil i moltes persones més que han sigut, són i seran demà víctimes de l’odi i els prejudicis, perquè seria matar-les dues vegades. La LGTBfòbia mata, no permetem que continue passant. Fem que guanye l’amor!

One thought on “Que guanye l’amor!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *