Les dones treballadores i la crisi

Una dona ha de treballar 14 mesos per guanyar el mateix que un home en un any. El salari de les dones al País Valencià és el 74% del salari dels homes. En moments de crisi, on es redueixen els llocs de treball i les ofertes son ben escasses, cal vigilar per tal que no siguen les dones les que acaben tenint la pitjor part.

A pesar que la participació femenina en el mercat laboral ha anat en augment, esta no es tradueix necessàriament en ocupacions formals, bé remunerats i en les condicions que caracteritzen al “treball decent”. Per contra, la majoria són precaris,concentrats en els serveis domèstics –o extensions del domèstic–, informals, malament pagats i insegurs, a més de la seva baixa productivitat i poc reconeixement social, i sense els beneficis mínims de seguretat social.

Encara hi ha qui pensa que si hi ha un lloc de treball disponible, este ha de ser cobert per un home abans que per una dona, perquè ho necessita més. I això retarda, amb passos gegants, els esforços d’anys per evitar la discriminació laboral.

No s’entén com hi ha partits polítics, com el PP i el PSOE, que simplement pel fet d’haver creat lleis contra la discriminació i en favor de la igualtat es senten ja satisfets i donen per solucionat el greu problema de la discriminació de les dones, quan està més que demostrat que el simple fet de publicar una llei no és cap garantia d’igualtat real. Estem ja acostumats a lleis sense pressupost per a dur-les a terme i a polítiques protectores sense cap continuïtat ni revisió, mentre els uns demanen als altres que les respectives administracions facen el que ells no fan en la seua.

Des del Bloc-Compromís estem convençuts que les dones tenim un important paper en l’eixida d’esta crisi, no sols econòmica sinó també de valors. El nostre treball millorarà el mercat laboral, les nostres cotitzacions augmentaran els ingressos a la Seguretat Social i es fomentarà el consum, millorant així l’economia del país.

És important que les dones ens mantinguem en el mercat laboral o accedim a ell, perquè això suposarà un creixement de l’economia, ja que la ma d’obra femenina sol estar molt millor qualificada. És per això que, tots i cadascú de nosaltres, els homes i dones de Compromís, treballem per fer possible que totes les dones que vulguen treballar, tinguen l’edat que tinguen, ho puguen fer en condicions de qualitat, amb el mateix sou que els homes, iguals complements salarials i sense discriminació a l’hora d’accedir a llocs de responsabilitat.

Com digué una dona de “Mujeres y Desarrollo Económico Local”:

“Cada vez me convenzo más que el mundo está en nuestras manos, que la tierra es un barro seco, duro y rajado, que está sediento de que manos femeninas lo humedezcan, lo suavicen y modelen. Todas las teorías económicas y modelos políticos creados por hombres, han fracasado”.

Un altre 25 de novembre amb dones mortes

Segons la Carta Europea per a la Igualtat de Dones i Homes en la vida local: “La Igualtat entre dones i homes és un dret fonamental per a totes les persones i constitueix un valor important per a la democràcia. Perquè este dret es complisca no sols ha de ser reconegut legalment, sinó que a més s’ha d’exercir efectivament i implicar tots els àmbits de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals.”
Les entitats públiques tenen l’obligació de promoure la plena implicació de les dones en la vida diària del municipi i posar al seu abast tots els recursos necessaris per a facilitar la seua independència. L’objectiu és aconseguir una societat més paritària, que homes i dones compartisquen els espais de la seua vida quotidiana, les seues responsabilitats públiques i privades. Per transformar esta realitat, per afavorir que les iniciatives i el pensament de les dones es manifesten, cal dur a terme actuacions eficaces on s’impliquen els diferents nivells de l’Administració. Este estiu van matar una dona davant meu a la platja de Gandia. Després d’eixa agressió les notícies ens mostren de noves cada dia. Crec que un cop més ha passat, han fallat, les persones que han de interpretar les lleis no han estat prou professionals en la seua tasca. Malauradament, sembla que les lleis servixen de poc, i que el sistema judicial està obsolet i és ineficaç. Potser la llei no és prou clara i és de difícil aplicació però a mi, que no entenc de lleis, em sembla que el sistema no funciona.
Fa uns dies des de l’associació DONES EN BLOC vam organitzar una xerrada amb la fiscal de violència de gènere Socorro Zaragozà a Gandia. Allí vam poder comprovar com la legislació fracassa dia rere dia. Al mactractador sols se li pot condemnar un any, que pot ser de pressó o fent servicis a la comunitat. Esta darrera acció és, com no, la triada per tots, encara que fins el moment no s’ha posat en marxa cap sistema que faça efectiva l’aplicació de les sentències, que queden arxivades. De la mateixa manera, la fiscal, va posar en evidència la falta d’interés de les administracions per ajudar les víctimes. A Gandia fa temps que es reclama un pis d’acollida per a estes dones, però el govern de la ciutat sempre ha negat esta possibilitat amb arguments irreals.
De vegades em pregunte quines són les prioritats de la nostra societat. Cap a on caminem si la violència ens acompanya de forma quotidiana. I sobretot, si hi haurà algun dia en que el 25 de novembre deixe de ser el dia en contra de la violència contra les dones. Una data que tots hem d’intentar borrar del nostra calendari.