Megaprojectes, fum i més crèdits

El govern de Gandia s’ha proposat endeutar totalment la ciutat per als propers cinquanta anys. Sembla que el fum que el tàndem Orengo-Mut ens venen a diari té el color negre de la terra cremada. Almenys això es pot pensar de la darrera jugada que han portat endavant: un crèdit milionari amb un interés extrepitosament alt que condemna, encara més, els ciutadans de Gandia. Una mostra que les coses no s’estan fent sols molt malament, sinó que no hi ha cap mesura, cap previsió de futur, sols hi ha hui, i no demà.
Dia rere dia assistim atònits a la presentació de grans projectes que de ben segur es quedaran a la paperera. Grans actuacions urbanístiques que queden molt bé en rodes de premsa però que mai voran la llum per la incapacitat dels responsables municipals de dur-les a terme. I això sembla que a l’alcalde de Gandia i al seu megaregidor d’urbanisme els encanta. Torres de pisos a l’entrada de l’Avinguda d’Alacant, supercomplexos olímpics, reformes de places acabades d’inaugurar, riberes a un i altre costat del riu, palaus de congressos, etc… fum i més fum que no es plasma en res ni es farà mai realitat.
I jo em pregunte: no seria més lògic que es feren propostes reals, possibles d’executar, i que es dugueren endavant?. Allò que caracteritza un bon govern és saber escoltar a la gent, i el govern que patim a Gandia, abanda d’ineficaç, sols escolta els seus. PSOE i Plataforma s’han dedicat a pagar favors amb la colocació de tots els seus en càrrecs de confiança a les seues regidories. De fet, no hi ha departament de l’Ajuntament on no estiguen els enxufats de torn. Les regidories d’urbanisme, de participació ciutadana, de la dona, d’educació, de joventut, Gandia TV, i el cas més flagrant, les empreses públiques, estan farcides de càrrercs eventuals de gent amb carnet d’un o altre partit en el govern. Els socialistes practiquen esta política des de fa anys, i els ex-populars, que tant la criticaven en el passat, han colocat bona part de la seua llista electoral a treballar dins l’ajuntament.
Orengo i Mut ho tenen clar: cremem tot el que tinguem a l’abast, que no sabem que passarà en el futur. Carpe diem, i qui vinga darrere que carregue.

Paraules, intencions… Fum?

Des de ja fa un temps, i en estes últimes setmanes encara més, el govern municipal d’esta ciutat no ha fet més que anunciar projectes i projectes per a Gandia, i no projectes qualsevol, “macroprojectes” que segons ells es faran al llarg d’esta legislatura i que, si m’ho permeten, vaig a dubtar que arriben en el temps que anuncien, encara que personalment m’agradaria que fos així. Els qui coneguem de ben prop la gestió municipal, els qui dia a dia vegem com este Ajuntament va endeutant-se més i més, els qui ja hem deixat de creure’ns la venda de “fum” a la que ens han acostumat, el que demanem als representants del Govern Municipal, amb l’alcalde al front, és que facen allò que siga possible i que es deixen d’una vegada per totes de mentir els ciutadans i ciutadanes de Gandia amb falses promeses.
A la gent no se la pot enganyar amb que tindran açò, i també allò, si ni tan sols en la meitat de les coses anunciades existeix un projecte, o una dotació econòmica per a realitzar-lo. Els gandians i les gandianes per supost que ens mereixem tots i cadascun dels projectes que se’ns han venut (la ciutat olímpica, l’auditori, el complex de piscines al Parc del País Valencià, etc……), però cada cosa al seu temps. No se’ns pot posar el caramel prop de la boca, per després llevar-nos-el com si res. Les declaracions d’intencions pot ser sorgiren efecte en altres moments, però ara que com solen dir per ahí” “ja som gat corregut”, les paraules ja no son més que aixó: intencions i fum, molt de fum. Senyors representants del Govern Municipal, en compte de perdre el temps venent projectes i més projectes, anunciant grans “arquitectes”que després no arriben, o hipotecant cada vegada més els pròxims anys per a esta ciutat, seria millor que es dedicaren a gestionar el nostre futur, perquè en realitat d’això es tracta, de millorar el nostre entorn, la nostra qualitat de vida, d’una forma més eficaç i segura.
La nostra ciutat necessita bons polítics. Politics preocupats per gestionar amb sinceritat, agilitat i eficacia tots i cadascun dels aspectes que la composen, i no polítics que fan de la seua feina un instrument per aconseguir vots, calga el que calga. Estic convençuda que en un futur ben pròxim, la gent sabrà triar, i, novament, els bons polítics tornaran a estar present al Govern d’esta ciutat.