No som peons d’un tauler d’escacs

Els últims dos anys venim patint un atac sense precedents contra els drets laborals i socials, l’ocupació, els salaris, i la retallada dels serveis públics. Aquells que des de l’avarícia i la mala gestió han causat una crisi econòmica, mediambiental i de valors són, incomprensiblement, qui ara es beneficien d’una situació que ofega les famílies i ens fa pagar a tots els seus excessos.

Els valencians patim des de fa 16 anys un govern del Partit Popular que s’ha dedicat a dilapidar els diners públics amb grans events i projectes megalòmans que ens han enfonsat en la misèria. Els dirigents del PP s’han dedicat a col·locar amics, enxufar, i manipular; i tot amb els impostos que tots paguem. Ara, som l’autonomia més endeutada, la “Grècia espanyola”, com alguns ens han batejat.

Els gandians també sabem quin és el tipus de govern del PSOE, almenys a la nostra ciutat hem tingut un gran exemple. En els darrers quatre anys Orengo i Mut es van dedicar a tirar els diners públics de forma irracional. A gastar-se milions i milions d’euros en creuers innecessaris, K-Challenges, i mega-projectes de grans arquitectes, de renom, que no es faran mai.

Per això, després de patir durant molt de temps un govern del PP a la Generalitat Valenciana i un govern del PSOE a Gandia, ja sabem del que són capaços els dos grans partits. Despilfarro i mala gestió, ens han condemnat a patir un clar retrocés en el nostre sistema del benestar.

Si no hi ha diners per encendre la calefacció a la gran majoria de les nostres escoles, per comprar paper higiènic, sí, sí, com sona, paper higiènic (greu i impensable, no?), doncs preguntem-nos quin és el perquè. I eixe perquè no és un altre que, perquè qui devia garantir una gestió correcta dels diners públics, dels diners de tots i cadascú de nosaltres, se’ls ha gastat en festes i saraos per a uns quants. Per a mi sols tenen un nom: irresponsables.

No obstant això, m’alegra vore que els valencians estem despertant del nostre coma. Fa uns dies Gandia va ser l’escenari d’una gran manifestació, on milers i milers de ciutadans vam eixir al carrer per dir que ja hi ha prou. Que exigim un altra manera de fer les coses, des de la responsabilitat, la credibilitat i la confiança. Per això és necessari un gran canvi, un nou Compromís, que retorne les decisions als ciutadans.

Cal una política des de la base de la societat civil, que permeta una implicació directa en els aspectes del dia a dia dels qui contribuïm amb els nostres diners. Ja hi ha prou d’una casta de polítics endiosats que juguen amb nosaltres com si fórem peons d’un tauler d’escacs.

Escoletes públiques, sí!

En els moments de crisi les societats avançades aposten per l’educació com una de les armes més efectives per a fer front als moments difícils. El canvi de models productius, la transformació de l’economia des de la base, no és possible sense una educació de gran qualitat que forme i prepare els seus membres i els capacite per a liderar projectes ambiciosos.

L’educació comença des de ben menuts, i per això és fonamental que en etapes inicials els nostres xiquets disposen dels millors professionals i dels millors recursos. Així, crec que garantir l’accés a una educació pública és una de les obligacions de les administracions públiques.

En este sentit, i malgrat els moments difícils que patim, cal recordar que l’educació dels nostres fills no està feta per a fer negoci. No podem pensar de manera mercantilista; les escoletes no són un negoci, per això és totalment reprovable que l’argument per a la seua privatització siga el cost que suposen a l’erari públic.

A Gandia fa ja molt anys es va establir un model educatiu que facilitava l’accés a escoletes infantils des de 0 fins als 3 anys. Un model que deixava enrere les conegudes ‘guarderies’ per encetar el procés educatiu i de creixement personal des de ben menuts.

Açò es va aconseguir amb la construcció i gestió de centres educatius arreu de la ciutat; gestionats per gent preparada i amb professionals degudament qualificats. Personalment, conec de ben a prop el model de les escoletes municipals a Gandia; els meus fills van assistir a la del Grau fins fa poc. Per això, puc afirmar que l’educació oferida és més que excel·lent i que el sistema compta amb educadores preocupades i bolcades en donar una formació de gran qualitat als nostres menuts.

Lamentablement, alguns polítics no tenen la capacitat de vore més enllà del seu nas. I sols són capaços de fer front a la crisi a base de retallar en educació, i també en sanitat, pilars bàsics de la societat de benestar que tant ens ha costat construir. Una política que l’alcalde de Gandia, Arturo Torró, s’ha empenyat a posar en marxa a la ciutat. I els retalls comencen, com no, amb la privatització de les escoletes municipals. Una mesura que va ser anunciada fa uns dies i que està fent-se amb intencions i motius poc clars. En primer lloc cal plantejar-se per què es proposa una mesura així quan el model actual és perfectament vàlid.

Les escoletes funcionen perfectament i no suposen una despesa desorbitada per a la ciutat si ho comparem amb la que generen altres actuacions menys necessàries en estos moments. I en segon lloc, perquè esta privatització es fa menyspreant treballadores que porten anys deixant-se la pell en la seua faena. Tot sembla que darrere hi ha la intenció gens amagada de llevar-se de damunt responsabilitats laborals de l’Ajuntament amb el personal docent. Com s’explica sinó, que Torró plantege este procés deixant clar que l’empresa concessionària no tindrà cap obligació amb les educadores actuals. Potser no siga il·legal, però sí que és immoral, deixar desenes de persones al carrer després de molts anys fent la seua faena magníficament bé.

El senyor Torró gestiona la ciutat, i la crisi, d’una manera curiosa. No té diners per a escoletes, però sí per a remodelar places amb obres innecessàries. No té diners per a ampliar l’IES Ausiàs March, però és capaç de gastar-se milions d’euros en comprar el centre comercial del Gandia Palace. ¿Eixa és la bona gestió i l’austeritat que el PP va prometre durant la campanya electoral?