Mai deixaran de sorprendre’m els articles del Sr. Borja, i no per les ignorants, encara que intencionades, afirmacions que fa en cada un d’ells, sinó per la capacitat d’expressar el que li convé en cada moment, encara que això supose unes enormes contradiccions entre el que diu i el que recolza.

I per què dic açò? Molt fàcil. El Sr. José Miguel Borja, al seu últim article, posava en el mateix sac, d’acusacions i retrets, l’actitud presa pel PSOE, PP i BLOC davant la defensa d’una moció que demanava que els funcionaris conegueren el valencià a l’hora de fer el seu treball i deixava de banda Plataforma de Gandia amb l’apreciació, particular, que és l’únic partit a nivell local que, per estar en contra de la proposta, aposta pels drets dels ciutadans, quan per als qui escoltàrem el Sr. Mut, al passat plenari, és més bé el contrari.

Apostar pels drets dels ciutadans a conèixer i expressar-se en la seua llengua, tant en les relacions privades com en les relacions amb les “institucions públiques” com s’arreplega al nostre Estatut d’Autonomia, a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià o a la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, és apostar pel Requisit Lingüístic Sr. Borja, per fer esforços perquè els treballadors de la “funció pública” dominen les dues llengües oficials del nostre territori. Per què, ja em dirà vostè, quina defensa dels drets constitucionals fan vostès els de la Plataforma quan per explicar-se diuen: “si ningú els nega el seu dret a parlar en valencià, ningú els ho impedeix, com si volen fer-ho en suahili o en quetxua, i si els diuen que no l’entenen eixe és el seu problema”.

I sí, és el nostre problema. És el nostre problema tindre un partit com Plataforma de Gandia que vulnera els nostres drets com a ciutadans valencians a expressar-nos en la nostra llengua i a no patir cap rebuig per això, governant-nos. I és el nostre problema que un partit com el PSOE, que sé de bona tinta que compta amb gent preocupada per esta qüestió, haja consentit formar equip amb la dreta més sectària de la ciutat. Per això, no ens queda un altre remei que demostrar a la ciutadania que, almenys nosaltres, sí que lluitem perquè les lleis que defensen els nostres interessos lingüístics es facen complir.

I ací està la seua contradicció i la seua hipocresia, Sr. Borja. Contradicció quan diu al seu escrit que, els ciutadans que parlen qualsevol de les llengües cooficials tenen dret a rebre una educació i ser atesos per l’administració en la que trien, i després no defensar la necessitat del Requisit Lingüístic per als qui hagen de ser treballadors de la “funció pública” i hipocresia quan desvincula Plataforma de Gandia de la forma d’actuar i d’opinar de la resta de partits representats a l’Ajuntament de Gandia entre els quals, és important recordar-li, perquè sembla que té pèrdues de memòria selectives, es troba el PSOE, soci de govern i company de viatge, amb qui tan bones relacions no es cansen de dir que tenen els seus membres.

Però, tot i això, encara li hauré d’agrair una cosa al Sr. Borja, i és que haja fet vore als militants i representants del PSOE, més enllà dels somriures i les carantoines, qui és Plataforma de Gandia i com la qualifiquen i desprestigien les seues actituds.