Dissabte, vam tornar a anar de trobada. Tota la vesprada darrere de Dídac i Altea, que anaven de taller en taller, posant en pràctica les seues habilitats. Una vesprada esgotadora però recomfortant. He passat de viure-les quan vaig començar com a membre del BLOC JOVE, a finals dels 90, a fer-ho com a mare. I la cosa canvia, clar. Però hi ha moltes sensacions que continuen igual.

D’altra banda, m’agradaria apuntar que és significatiu que Guardamar, que actualment no té escola, també haja volgut sumar-se’n. L’equip de govern, amb Josep Martínez al capdavant, els regidors i regidores, la gent del col·lectiu i, per suposat, la Coordinadora pel Valencià de la Safor-Valldigna, han fet una tasca encomiable. I, per això, volia donar-los l’enhorabona, des d’este blog.

Les Trobades d’Escoles en Valencià són un símbol de com es construeix un país en positiu, amb il·lusió, des de la base; amb els mares i pares, el professorat i els xiquetes i xiquets, que seran el futur. Ells juguen, i nosaltres deixem que s’ho passen bé; més enllà d’este fet tan innocent, veiem l’esperança en un futur millor en les seues cares. I això dóna més ganes de continuar treballant i ens referma que anem pel bon camí.