En els moments de crisi les societats avançades aposten per l’educació com una de les armes més efectives per a fer front als moments difícils. El canvi de models productius, la transformació de l’economia des de la base, no és possible sense una educació de gran qualitat que forme i prepare els seus membres i els capacite per a liderar projectes ambiciosos.
L’educació comença des de ben menuts, i per això és fonamental que en etapes inicials els nostres xiquets disposen dels millors professionals i dels millors recursos. Així, crec que garantir l’accés a una educació pública és una de les obligacions de les administracions públiques.
En este sentit, i malgrat els moments difícils que patim, cal recordar que l’educació dels nostres fills no està feta per a fer negoci. No podem pensar de manera mercantilista; les escoletes no són un negoci, per això és totalment reprovable que l’argument per a la seua privatització siga el cost que suposen a l’erari públic.
A Gandia fa ja molt anys es va establir un model educatiu que facilitava l’accés a escoletes infantils des de 0 fins als 3 anys. Un model que deixava enrere les conegudes ‘guarderies’ per encetar el procés educatiu i de creixement personal des de ben menuts.
Açò es va aconseguir amb la construcció i gestió de centres educatius arreu de la ciutat; gestionats per gent preparada i amb professionals degudament qualificats. Personalment, conec de ben a prop el model de les escoletes municipals a Gandia; els meus fills van assistir a la del Grau fins fa poc. Per això, puc afirmar que l’educació oferida és més que excel·lent i que el sistema compta amb educadores preocupades i bolcades en donar una formació de gran qualitat als nostres menuts.
Lamentablement, alguns polítics no tenen la capacitat de vore més enllà del seu nas. I sols són capaços de fer front a la crisi a base de retallar en educació, i també en sanitat, pilars bàsics de la societat de benestar que tant ens ha costat construir. Una política que l’alcalde de Gandia, Arturo Torró, s’ha empenyat a posar en marxa a la ciutat. I els retalls comencen, com no, amb la privatització de les escoletes municipals. Una mesura que va ser anunciada fa uns dies i que està fent-se amb intencions i motius poc clars. En primer lloc cal plantejar-se per què es proposa una mesura així quan el model actual és perfectament vàlid.
Les escoletes funcionen perfectament i no suposen una despesa desorbitada per a la ciutat si ho comparem amb la que generen altres actuacions menys necessàries en estos moments. I en segon lloc, perquè esta privatització es fa menyspreant treballadores que porten anys deixant-se la pell en la seua faena. Tot sembla que darrere hi ha la intenció gens amagada de llevar-se de damunt responsabilitats laborals de l’Ajuntament amb el personal docent. Com s’explica sinó, que Torró plantege este procés deixant clar que l’empresa concessionària no tindrà cap obligació amb les educadores actuals. Potser no siga il·legal, però sí que és immoral, deixar desenes de persones al carrer després de molts anys fent la seua faena magníficament bé.
El senyor Torró gestiona la ciutat, i la crisi, d’una manera curiosa. No té diners per a escoletes, però sí per a remodelar places amb obres innecessàries. No té diners per a ampliar l’IES Ausiàs March, però és capaç de gastar-se milions d’euros en comprar el centre comercial del Gandia Palace. ¿Eixa és la bona gestió i l’austeritat que el PP va prometre durant la campanya electoral?