Orengo, un alcalde gens populista

Açò si que és el súmmum del súmmum. Si fa escassos dies, el Sr. Orengo ens alliçonava i ens advertia, al seu discurs d’inauguració de la Universitat d’Estiu, del perill que les actituds populistes d’alguns podien suposar, deia textualment: “Hem de ser valents per a evitar l’aparició d’un populisme que amb diners i el control dels mitjans de comunicació ens retorne a èpoques anteriors no desitjades per la majoria”, ara, a tan sols una setmana d’eixes paraules, és ell mateix qui fent ús d’eixe populisme del que advertia, i amb els diners de tots els gandians i gandianes, ens enganya, una vegada més, amb anuncis com el que hem escoltat estos dies a la ràdio de transparència en la gestió municipal.

Sr. Orengo, això si que és tindre la cara folrada. No ens intente vendre la burra. Afortunadament, hui els ciutadans ja saben qui es vostè i com se la juga, i ja no se’l creuen per molts anuncis que faça, i per molta demagògia i populisme que vulga emprar. Als qui vivim en Gandia ja no ens asusten les seues intencionades prediccions, eixa “ època anterior no desitjada per la majoria….”, a la qual feia referència, ja fa temps que vostè la va instaurar a esta ciutat. La democràcia i la transparència de la qual fa gala el seu govern del PSOE, no és que siga escassa, és que ja no existeix.

La transparència d’un Govern és molt més que actualitzar dades personals del membres de la Corporació, molt més que difondre o publicitar obres, molt més que fer campanyes institucionals o col•locar opinòmetres per la ciutat. La vertadera transparència d’un Govern passa per tot això i també per donar informació als regidors, per fer pública la situació econòmica real de l’Ajuntament, per comptar amb l’opinió de la ciutadania davant projectes que els afecten com el del Tramvia, escoltant i valorant les seues opinions i per un llarg llistat d’actituds democràtiques i actuacions públiques que brillen per la seua absència al si del Govern Municipal.

I això és el que fa gran a un polític Sr. Orengo! Escoltar el conjunt de la ciutadania, i no sols a aquells que ens lloen. Reconèixer les errades i rectificar a temps són valors que honren un gran gestor i que l’allunyen d’eixe populisme tan indesitjat que vostè promulgava. El problema ve, quan sent conscient d’açò, patim d’una ceguera consentida.
“…- ¡No porta res al damunt: un infant diu que no porta res al damunt!
– Però si és que no hi porta res, al damunt! – cridà al capdavall tota la gent.
L’emperador es recargolà, perquè conegué que era veritat; però pensà que “la processó, ara, havia de seguir el seu curs” i es mantingué més estirat que mai, i els ajudants anaren agafant enlaire la cua del vestit invisible… “

Una estranya parella

Mai deixaran de sorprendre’m els articles del Sr. Borja, i no per les ignorants, encara que intencionades, afirmacions que fa en cada un d’ells, sinó per la capacitat d’expressar el que li convé en cada moment, encara que això supose unes enormes contradiccions entre el que diu i el que recolza.

I per què dic açò? Molt fàcil. El Sr. José Miguel Borja, al seu últim article, posava en el mateix sac, d’acusacions i retrets, l’actitud presa pel PSOE, PP i BLOC davant la defensa d’una moció que demanava que els funcionaris conegueren el valencià a l’hora de fer el seu treball i deixava de banda Plataforma de Gandia amb l’apreciació, particular, que és l’únic partit a nivell local que, per estar en contra de la proposta, aposta pels drets dels ciutadans, quan per als qui escoltàrem el Sr. Mut, al passat plenari, és més bé el contrari.

Apostar pels drets dels ciutadans a conèixer i expressar-se en la seua llengua, tant en les relacions privades com en les relacions amb les “institucions públiques” com s’arreplega al nostre Estatut d’Autonomia, a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià o a la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, és apostar pel Requisit Lingüístic Sr. Borja, per fer esforços perquè els treballadors de la “funció pública” dominen les dues llengües oficials del nostre territori. Per què, ja em dirà vostè, quina defensa dels drets constitucionals fan vostès els de la Plataforma quan per explicar-se diuen: “si ningú els nega el seu dret a parlar en valencià, ningú els ho impedeix, com si volen fer-ho en suahili o en quetxua, i si els diuen que no l’entenen eixe és el seu problema”.

I sí, és el nostre problema. És el nostre problema tindre un partit com Plataforma de Gandia que vulnera els nostres drets com a ciutadans valencians a expressar-nos en la nostra llengua i a no patir cap rebuig per això, governant-nos. I és el nostre problema que un partit com el PSOE, que sé de bona tinta que compta amb gent preocupada per esta qüestió, haja consentit formar equip amb la dreta més sectària de la ciutat. Per això, no ens queda un altre remei que demostrar a la ciutadania que, almenys nosaltres, sí que lluitem perquè les lleis que defensen els nostres interessos lingüístics es facen complir.

I ací està la seua contradicció i la seua hipocresia, Sr. Borja. Contradicció quan diu al seu escrit que, els ciutadans que parlen qualsevol de les llengües cooficials tenen dret a rebre una educació i ser atesos per l’administració en la que trien, i després no defensar la necessitat del Requisit Lingüístic per als qui hagen de ser treballadors de la “funció pública” i hipocresia quan desvincula Plataforma de Gandia de la forma d’actuar i d’opinar de la resta de partits representats a l’Ajuntament de Gandia entre els quals, és important recordar-li, perquè sembla que té pèrdues de memòria selectives, es troba el PSOE, soci de govern i company de viatge, amb qui tan bones relacions no es cansen de dir que tenen els seus membres.

Però, tot i això, encara li hauré d’agrair una cosa al Sr. Borja, i és que haja fet vore als militants i representants del PSOE, més enllà dels somriures i les carantoines, qui és Plataforma de Gandia i com la qualifiquen i desprestigien les seues actituds.