PP o PSOE, eixa no és la qüestió. Socialistes i populars intenten des de fa temps simplificar i reduir la política a dos colors, dreta i esquerra, roig i blau, progresistes i conservadors. Afortunadament les passades eleccions van posar les coses al seu lloc.

La Coalició Compromís es va consolidar com l’alternativa al bipartidisme obsolet i caspós que des de les esferes de poder polític i des dels grans mitjans de comunicació públics i privats ens volien imposar. Els sis diputats de Compromís a les Corts Valencianes demostren que hi ha vida més enllà del PPSOE. Hi ha vida, i aire nou, aire fresc.

A Gandia, després d’una legislatura absolutament nefasta, on la gestió s’ha caracteritzat pel despilfarro de diners sense mesura i pel govern dictatorial del pacte PSOE i exPP, els ciutadans han optat per una majoria absoluta dels conservadors. En principi les coses deurien haver canviat amb el nou govern. Durant la campanya electoral Arturo Torró va prometre contenció en la despesa i va criticar per activa i per passiva els enxufats socialistes.

No obstant sembla que res no ha canviat, els col·locats amb carnet del PSOE han sigut substituïts per col·locats amb carnet del PP. Ni un càrrec de confiança menys, tot el contrari, no hi ha dits a les mans per anar calculant quants assessors està nomenant Torró. Els socialistes li van deixar el camí fet amb la creació de les empreses públiques, i si no, s’inventa concessions a dit de xiringuitos, serveis públics o espectacles festiu-lúdic-taurins.

Diuen que cal esperar 100 dies per poder valorar la gestió d’un govern. Eixos dies ja han passat i és per tant el moment de fer balanç dels primers tres mesos de govern del PP a Gandia.

Justament eixos dies coincidixen amb l’estiu i el nou govern conservador s’ha cobert de glòria. De fet, este període es resumix amb una curta frase “Arturo, valiente y torero”. La vuelta al ruedo de l’alcalde ha sigut un dels moments més espectaculars de l’agost. “En Gandia se han unido las estrellas celestiales”, i algun que altre torero “celestialmente encumbrado a los altares del mundo del corazón. Viva Gandia, la perla del Levante Español”.

Ara fa escassos dies, la agrupació política Compromís es consolidava com a la tercera força política al País Valencià. Una força política que va nàixer ara fa uns anys de la unió d’objectius comuns, de la diferència i, sobretot, de la necessitat d’un canvi a este país.

Som moltes i molts els qui ja estem farts d’haver de suportar cada dia que els qui ens governen es dediquen a jugar amb el nostre futur sense importar-los el més mínim la nostra opinió. El proper objectiu de Compromís està clar: els valencians hem de tindre una veu pròpia a Madrid.

Les properes eleccions generals que es celebraran l’any vinent seran un punt clau en el futur de la nostra societat. Després d’una legislatura que ens ha afonat en l’atur, el govern socialista ha demostrat la seua ineficàcia per gestionar amb responsabilitat i coherència esta problemàtica. Per l’altre costat, els populars pretenen erigir-se com a alternativa a la nefasta etapa del president espanyol. José Luis Zapatero; però el líder popular, Mariano Rajoy, no és, ni de bon tros, una opció creïble; tan sols hem de vore com despilfarra i malgasta els diners el PP a la Generalitat Valenciana.

Davant d’una situació econòmica terrible cal implantar una nova manera de vore les coses. Política des de la base, des dels ciutadans a peu de carrer, feta d’una forma diferent, que supere l’avorrit bipartidisme al qual ens volen condemnar de per vida. (…)

Eixa forma diferent, novedosa, i que se sustenta en les persones no és una altra que Compromís. Una iniciativa que volem que vaja més enllà de la política. No volem ser un partit polític convencional, volem ser la veu d’un moviment social que vol canviar les coses.

Les mobilitzacions que durant aquestes setmanes s’estan produint per tota la geografia espanyola expressen el profund malestar social i el descontent ciutadà amb el funcionament del sistema polític i econòmic, amb el comportament dels poders econòmics i dels representants polítics i amb la corrupció. Esta situació ha de ser combatuda amb propostes d’independència dels poders públics respecte als poders econòmics, de transparència i de tolerància zero amb la corrupció, des de l’ètica, el compromís polític i el convenciment que són possibles altres solucions des de les institucions públiques i des de la societat civil.

Eixe compromís ha de concretar-se en una pràctica política capaç de donar una resposta de forma participativa a les demandes ciutadanes, recuperant la confiança de la població en l’acció política i, per sobre de tot, adoptant propostes sòlides i noves dirigides a la consecució de la justícia social i ambiental.

Enfront de les polítiques dels partits tradicionals, Compromís proposa recuperar el sentit de la política com un instrument de transformació i gestió pública col·lectiva que done resposta a les menudes necessitats i grans aspiracions de les persones i de la societat civil a la qual representem.