Açò és més llarg que un dia sense pa

Les obres de l’hospital comarcal a La Safor estan sent com solem dir els valencians “més llargues que un dia sense pa!!”. Si fem memòria, i d’eixa molts en tenim prou, ara fa al voltant de cinc anys que venim escoltant parlar d’elles, però més prop encara, ara fa un any que l’alcalde de la nostra ciutat, acompanyat pel Sr. Fernando Mut i pel President de la Generalitat, el Sr. Francesc Camps, es feien “la foto” de col·locació de la primera pedra.

Quina vergonya!!!! Hui, al mes d’abril de 2008 i molt de temps després d’eixe suposat inici de les obres de construcció del nou hospital comarcal, encara estem així. Sense ni tan sols tindre clar, veritablement, quan podrem gaudir d’ell.

I el més greu de tot, i d’això no se’n recorden ni el Sr. Orengo, ni el Sr. Mut, i molt menys el Sr. Camps, quan no fan més que allargar el tema i no donar explicacions, és que estan jugant amb la gent del carrer, amb tots nosaltres, els qui patim dia a dia les llargues cues d’espera, els qui sofrim les aglomeracions a les consultes, etc… De l’únic que se’n recorden és de fer-se “fotos” en períodes electorals prometent i prometent coses, per després no complir-les. Així si que és fàcil fer política.

Però, espereu!!, ara sembla que hi ha un altre anunci!!, l’alcalde de la nostra ciutat, el Sr. Orengo, davant les pressions dels sindicats, d’alguns veïns i d’alguns grups polítics com el BLOC, ha decidit pressionar la Generalitat, encara que amb la boca menudeta i sense massa força per si de cas, perquè les obres siguen efectives el més aviat possible.

Toca, a vore si tenim sort, i en uns mesets, abans no se jo…??, veiem algun moviment pel polígon Sancho Llop.

De veritat espere, com a ciutadana, usuària i professional de la sanitat, que prompte la Safor compte amb un hospital comarcal en condicions, perquè fa moltíssima falta, encara que, ja d’avantmà, em lamente perquè no serà un hospital de referència com totes i tots haguéssim desitjat. Si no, com també solem dir nosaltres, “temps al temps”.

Després de la tempesta…

Hem assistit a la campanya electoral del bipartidisme. Els dos grans partits han aprofitat els seus mitjans de comunicació, privats i també públics, per presentar-nos uns comicis entre Zapatero i Rajoy. Han aconseguit una americanització total de la política, de manera que la societat sols pot triar entre el color negre o el blanc. No hi ha colors intermitjos, sols dos pols que en realitat tenen poc d’oposats i molt de proper.

Els partits xicotets, aquells que diuen minoritaris, hem patit uns dels pitjors resultats de la nostra història. La divissió i el ball de sigles, els missatges similars i sobretot, la falta de possibilitats de fer arribar les nostres propostes a través del grans mitjans de comunicació ens han abocat a uns resultats ben decebedors.

No és l’hora de lamentar-se, és l’hora de la reflexió. Cal aprendre de les errades per no cometre-les altra vegada i d’intentar reconduir dinàmiques abocades al fracàs. A Gandia el BLOC ha experimentat un del pitjors resultats electorals. Realment ningú sap perque, sols que la gent s’ha manifestat de forma democràtica i ho ha fet confiant en altres opcions, sobretot, en el PP. Així, en els propers dies sentirem tota mena de pronòstics. Jo preferisc no fer hipòtesis i aprendre dels colps, per molt durs que siguen.

Ara, cal descansar, la campanya ha sigut intensa. Queda temps per davant per curar ferides i sobretot no queda ni un minut per al desànim. La gent que formem el BLOC estem acostumats a rebre algun susto cada “x” temps, i tanmateix, ací estem. Estem per garantir polítiques de progrés, fetes per i amb els ciutadans. Gandia s’ho mereix.