Potser no ho sabeu –teniu altres preocupacions més urgents–, però l’Ajuntament ha aprovat els pressupostos del 2011. Al Bloc ens semblen uns pressupostos per eixir del pas, obligats per les circumstàncies econòmiques i polítiques, amb clars excessos i evidents oblits, entre les quals es trobàveu vosaltres, els milers de famílies aturades, per a les quals el 2011 pot ser un calvari.

El Bloc demanàrem la restauració de l’anomenada renda d’emergència familiar, en vigor l’any 2009 i eliminada quan el govern de l’estat va aprovar l’ajuda als aturats sense prestacions. Ara, s’acabarà eixa ajuda estatal a partir de febrer, en una nova promesa incomplida i, novament, contra els més desprotegits, perquè quan el president Zapatero va anunciar la mesura es comprometé a mantenir-la mentre l’atur estiguera per damunt del 17%… i estem quasi en el 20%.

És cert que els ajuntaments no tenen competències en matèria d’ocupació. Però també ho és que la seua màxima i prioritària competència són els seus ciutadans. I cal que empren tots els mitjans de què disposen. Prompte, amb un índex d’atur creixent a la ciutat i després de dos anys de crisi, la quantitat de gandians i gandianes que esgotareu les prestacions i deixareu de tindre les ajudes estatals serà terrible. Per a nosaltres, els pressupostos municipals han de preveure ajudes a distints col·lectius de la ciutat, com culturals, esportius, religiosos, festius…

Però, sobretot, ha d’atendre les necessitats dels més desfavorits que, malauradament, cada vegada en són més. Al Bloc, esta és l’única política que en estos moments li interessa, i la que entenem més justificada en un any que es preveu angoixant per a molts de vosaltres, gràcies a la política antisocial dels Governs de l’Estat i la Generalitat.

El Govern municipal de PSOE i Plataforma, d’Orengo i Mut, a última hora, va aprovar incorporar un milió d’euros per a un programa anomenat “treball social garantit”, gràcies als diners que, en teoria, ens ha de passar la Generalitat. La idea, a la que donàrem suport per responsabilitat, consisteix a realitzar 500 contractes de tres mesos. Des del seu anunci, han estat innumerables les persones que s’han interessat, en una demostració de l’angoixant situació que pateixen milers de gandians i gandianes.

Per això, reclamàrem públicament que ningú gosara jugar amb este tema, que ningú fera d’açò un debat partidista o un instrument polític per als seus interessos electorals. Ens preocupa la inconsistència de la proposta perquè no depén de nosaltres i entenem també que serà només una solució massa transitòria, quasi una almoina que s’hauria de completar amb altres mesures posteriors com la que el Bloc proposàvem.

Però, sobretot, ens preocupa que, una altra vegada, triomfen les afinitats polítiques, els parentius o les amistats, directes o indirectes. I, per això, exigíem unes bases públiques perquè tots puguen acollir-vos i siguen triats els qui realment més ho necessiten.

Ja s’han aprovat eixes bases. I ens han deixat bocabadats i indignats. Pel que es veu, la selecció constarà de dues fases: una baremació objectiva segons les circumstàncies personals i socials dels aspirants, i una entrevista personal.

La primera, tindrà un màxim de 8 punts, per a obtenir els quals caldrà estar més d’un any aturat i no cobrar cap prestació, ser discapacitat, i formar part d’una unitat familiar amb 4 membres en edat laboral aturats i tres fills en edat no laboral. Quasi res! La segona, l’entrevista, atorgarà fins un màxim de 10 punts. Ja veieu: 8 punts objectius i 10 discrecionals. Una altra vegada es torna a alimentar la sospita.