Sanitat i Benestar Social | Lorena Milvaques

Una dona ha de treballar 14 mesos per guanyar el mateix que un home en un any. El salari de les dones al País Valencià és el 74% del salari dels homes. En moments de crisi, on es redueixen els llocs de treball i les ofertes son ben escasses, cal vigilar per tal que no siguen les dones les que acaben tenint la pitjor part.

A pesar que la participació femenina en el mercat laboral ha anat en augment, esta no es tradueix necessàriament en ocupacions formals, bé remunerats i en les condicions que caracteritzen al “treball decent”. Per contra, la majoria són precaris,concentrats en els serveis domèstics –o extensions del domèstic–, informals, malament pagats i insegurs, a més de la seva baixa productivitat i poc reconeixement social, i sense els beneficis mínims de seguretat social.

Encara hi ha qui pensa que si hi ha un lloc de treball disponible, este ha de ser cobert per un home abans que per una dona, perquè ho necessita més. I això retarda, amb passos gegants, els esforços d’anys per evitar la discriminació laboral.

No s’entén com hi ha partits polítics, com el PP i el PSOE, que simplement pel fet d’haver creat lleis contra la discriminació i en favor de la igualtat es senten ja satisfets i donen per solucionat el greu problema de la discriminació de les dones, quan està més que demostrat que el simple fet de publicar una llei no és cap garantia d’igualtat real. Estem ja acostumats a lleis sense pressupost per a dur-les a terme i a polítiques protectores sense cap continuïtat ni revisió, mentre els uns demanen als altres que les respectives administracions facen el que ells no fan en la seua.

Des del Bloc-Compromís estem convençuts que les dones tenim un important paper en l’eixida d’esta crisi, no sols econòmica sinó també de valors. El nostre treball millorarà el mercat laboral, les nostres cotitzacions augmentaran els ingressos a la Seguretat Social i es fomentarà el consum, millorant així l’economia del país.

És important que les dones ens mantinguem en el mercat laboral o accedim a ell, perquè això suposarà un creixement de l’economia, ja que la ma d’obra femenina sol estar molt millor qualificada. És per això que, tots i cadascú de nosaltres, els homes i dones de Compromís, treballem per fer possible que totes les dones que vulguen treballar, tinguen l’edat que tinguen, ho puguen fer en condicions de qualitat, amb el mateix sou que els homes, iguals complements salarials i sense discriminació a l’hora d’accedir a llocs de responsabilitat.

Com digué una dona de “Mujeres y Desarrollo Económico Local”:

“Cada vez me convenzo más que el mundo está en nuestras manos, que la tierra es un barro seco, duro y rajado, que está sediento de que manos femeninas lo humedezcan, lo suavicen y modelen. Todas las teorías económicas y modelos políticos creados por hombres, han fracasado”.

Tots som sabedors de l’increment progressiu dels trencaments familiars a la nostra societat i de les dificultats que per a molts genera el compliment del règim de visites, judicialment establert. És per això, que des de fa un temps s’ha impulsat la creació d’una xarxa al País Valencià del que s’anomenen “Punts de Trobada Familiar” amb l’objectiu bàsic de garantir el dret fonamental del xiquets i xiquetes de mantenir la relació amb els seus pares i la resta de familiars, i establir els vincles necessaris per al seu bon desenrotllament físic, afectiu i emocional, sent sempre prioritat la seguretat i benestar del menor.

Eixos Punts de Trobada Familiar el que intenten és ser un recurs social, un espai físic idoni i neutral per a facilitar el compliment del règim de visites acordat en resolució judicial. Un espai on els òrgans judicials acorden que es realitze la trobada dels membres de la família, en situació de crisi o conflicte familiar, i on els professionals, que treballen allí, s’encarreguen al mateix temps de fer una intervenció temporal i objectiva de caràcter psicològic, educatiu i jurídic, amb la intenció de protegir l’interès del menor i salvaguardant la igualtat de les parts en conflicte.

La Generalitat, enfonsada cada vegada més en els deutes, en una situació de crisi extrema causada per una gestió irresponsable i demagògica, va intentar fa unes setmanes tancar el punt existent a Gandia. De fet, va ser el BLOC-Verds el primer a denunciar l’anunci de tancament d’este servei creat fa uns anys per a facilitar el compliment del règim de visites dels pares i mares de la nostra ciutat i de la nostra comarca, amb els seus fills. Afortunadament el trellat s’ha imposat i un acord entre la Conselleria i la Mancomunitat de la Safor ha possibilitat que el servei seguisca actiu. Però lamentablement l’acord entre les dues administracions s’ha produït d’esquenes als membres de la Junta de Govern de l’ens comarcal, els quals no han estat informats dels detalls de les negociacions, provocant amb estos comportaments, que la resta de responsables consideren que el PP “està tensionant i polititzant de forma innecessària el bon funcionament de la Mancomunitat ”.

Cal recordar que és l’administració autonòmica la única responsable de l’anunci de desaparició d’un servei imprescindible per a moltes persones com el que estem parlant. Per això no deixa de ser curiós, almenys per al Bloc, que ara siga el PP gandià, el que es vanaglòrie i es mostre victoriós després de l’acord, quan va ser la conselleria de torn, una administració governada curiosament pel Partit Popular, la única responsable del tancament d’un servei “imprescindible per a moltes persones de Gandia, ja que sense ell moltes famílies, mols xiquets i xiquetes, es quedarien sense poder gaudir del més important, l’estima i el contacte amb els seus pares i amb els seus familiars dins un ambient de normalitat”.