Paraules que s’emporta el vent

El govern de Gandia torna a enganyar els ciutadans amb l’aigua potable de la ciutat. Estem pagant per una aigua que, en bona part de la ciutat, encara circula per canonades de fibrociment, “uralita”, desaconsellades per l’Organització Mundial de la Salut per considerar-se un producte dolent per a la salut humana. Una aigua, que val 55 milions d’euros i que ha arribat a Gandia com a manà caigut del cel. Uns diners que en compte de ser repartits en els 25 anys de durada de la concessió, seran gastats en un o dos exercicis.
Ja sabíem que 15 d’eixos sucosos milions anaven contemplats en el pressupost d’enguany, el que no sabíem encara era el culebró de fal·làcies i males excuses que hem sentit la darrera setmana.
Informen Vicent Mascarell i Anna Garcia que van a gastar un bon grapat de milions en pagar factures pendents del 2007 que encara no s’havien pagat. I Mascarell té la cara dura d’acusar el BLOC de ser el responsable d’estes factures per la seua mala gestió. De moltes coses ens podrà acusar, però de gestionar malament mai. La ciutadania ho té ben clar, si per alguna cosa s’ha caracteritzat la política del BLOC a Gandia és per la seua gestió pulcra i honesta. Les factures que venen del 2007 i que no s’han pagat venen de les regidories socialistes en bona part, gestionades a base de “despilfarro” i amiguisme. Si no, ¿per què l’actual regidora de Joventut va confessar, en veu baixa, que si pagava totes les factures que tenia pendents es xuplava tot el pressupost per a l’any següent?. O ¿per què totes les factures que venen de Medi Ambient són de finals d’any, quan la regidoria estava ja en mans de Mascarell? L’actual portaveu socialista a l’Ajuntament de Gandia fa gal·la una vegada més de la falta de rigor i seriositat. Dispara a dreta i esquerra mitges veritats o falsedats totals, sols per intentar desviar l’atenció cap a l’oposició. Les seues paraules no contribueixen més que a enterbolir les relacions entre socialistes i nacionalistes a Gandia. Oblida molt prompte amb qui va fer “Quatre anys de bon govern” i s’ha entregat totalment a les polítiques dretanes del seu pacte amb els ex-populars.
Estem davant d’un govern que menteix als seus veïns en reunions públiques. I així ho ha demostrat l’alcalde de la ciutat estos darrers dies, José M. Orengo, qui va prometre a la Federació d’Associacions de Veïns que els 40 milions de la concessió de l’aigua serien destinats a polítiques consensuades amb els veïns.
Orengo torna a aplicar allò de “donde dije digo, digo Diego”, lema que l’ha caracteritzat des del pacte amb Mut. I ara diu que ell d’això no sap res, i fa amb els diners el que li dona la gana. Les Associacions de Veïns assisteixen atònites a un govern despòtic i fal·laç que manifesta desconfiança.
De moment sols tinc una cosa clara, que com van les coses, no se si d’ací poc haurem de tornar a comprar aigua mineral en botella.

Pa per hui fam per a demà

Pocs dies abans de la finalització de l’any, concretament el dia 27 de desembre, es celebrava un maratonià plenari a l’Ajuntament de Gandia per tal d’aprovar el pressupostos del 2008. En principi coincidesc en què, començar el nou any amb els pressupostos enllestits és una prioritat per a qualsevol govern. El problema a Gandia, és que el govern ha tornat a fer les coses amb pressa i malament. Ens presenta uns comptes molt poc socials, amb molt poques inversions per part de l’Ajuntament, i certament opacs i pocs clars. Uns comptes fets, com solem dir “a corre cuita”, que per a res han tingut en compte l’opinió d’una gran part de la ciutadania representada pels partits de l’oposició. En este sentit, des del BLOC creiem que el govern de la ciutat ha perdut una ocasió esplèndida per dur endavant una proposta econòmica per al proper any consensuada i treballada entre tots els grups polítics del consistori. Era el moment de fer partícips els grups de l’oposició en un procés de diàleg que permetera que els nous pressupostos foren aprovats amb el vot unànime del plenari.
Contràriament, socialistes i ex populars han optat per la falta de transparència i de diàleg de la qual estan fent gala durant la present legislatura. Així, proposen uns comptes basats en l’endeutament públic mitjançant les recentment creades empreses públiques, en la venda de sol municipal i en el cobrament del cànon de la nova concessió de l’aigua potable per als propers 25 anys. Precisament és este darrer punt allò que més m’indigna. El govern no sols pretén cobrar de colp, en un sola vegada, els 15 milions d’euros que la futura empresa concessionària aportarà, sinó que a més el senyor Soldevila no dubta en afirmar en un mitjà de comunicació i cite textualment, “estos 15 millones no se pueden dejar en un cajón, como quieren algunos, ni dedicarlos íntegramente al ciclo integral del agua”. A no?, si els diners venen donats per l’empresa que controlarà el tema de l’aigua potable a la nostra ciutat, si la xarxa de l’aigua de la ciutat, com informa el cap de servei municipal de l’àrea esta feta pols i necessita una reparació integral, i els diners que deurien servir per millorar-la, com és lògic, no són per a això, aleshores per a que seran???
Ens torna a afirmar el senyor Soldevila, en el mateix mitjà, que s’utilitzaran per a invertir i prestar serveis al ciutadà. Com?, en un sol exercici van a gastar-se tots els diners que corresponen ni més ni menys que a un quart de segle, i qui governe d’ací 5, 10, 15 o 20 anys no vorà ni un sols euro d’estos diners. Aleshores, jo em pregunte, durant els futurs anys, serà el ciutadà, ja que l’empresa ja ho va pagar en el seu dia, qui a través de tarifes, s’haja de fer càrrec de futures inversions de millora? Així és com treballen els nostres governants, “qui vinga darrere que tanque la porta ”.
El senyor Javier Soldevila, que ha deixat ben clar que continua mantenint la seua ideologia de dretes malgrat governar fent pinça amb el PSOE, va manifestar en el plenari que preferia gastar-ho tot en un any. No era partidari de recursos ociosos.
Esta és, simplement, la política de la irresponsabilitat. La política d’aquells que hipotequen el futur de la ciutat i que deixen sense possibilitats els governs d’ací uns anys. Segurament els ex populars enfadats volen practicar una política de terra cremada. “Pa per a hui i fam per a demà” serà el seu lema, però no, que tinguen clar que no és el d’aquells que tenim voluntat de treballar per Gandia i pel seu futur.