Aprofitant el mes d’agost, un mes en què l’opinió pública està pendent de les seues vacances i no del dia a dia del que ocorre a la ciutat, un any més, el govern municipal fa una altra passa en el camí de la privatització de la gestió dels serveis municipals. Ara li ha tocat el torn a la recollida de fem, la neteja viària, el reciclatge dels residus, la neteja d’edificis públics, la neteja de les platges, la conservació de les vies públiques, el manteniment de les zones verdes, el servei de grua municipal, el control del servei d’estacionament limitat…
Cal recordar que fins ara, la gestió d’estos serveis estava en mans de diverses contractes. A partir d’ara, s’enceta el camí de la privatització total, de la creació d’una altra societat mixta que els gestione durant els pròxims 25 anys. La veritat és que estàvem esperant la jugada i no ens ha pillat de sorpresa. Però, en este cas, la privatització serà encara més evident perquè, voluntàriament i sense cap tipus de lògica, l’ajuntament ha renunciat a posseir la majoria de les participacions en l’empresa mixta que es cree en favor del soci privat que es designe. És a dir, en un servei públic, una entitat pública com l’Ajuntament de Gandia, de manera estranyament voluntària, perdrà la majoria en el consell d’administració de l’empresa mixta.
Així docns, a l’espera de les decisions pròximes que prenga Orengo, podem augurar perfectament els objectius que es pretenen aconseguir amb l’operació de privatització i les conseqüències que se’n derivaran. En primer lloc, crec que tot el muntatge s’ha preparat per aconseguir acumular en un únic pagament, que cobrarà el govern municipal l’any que ve, una quantitat econòmica, semblant a un cànon, del soci amb el qual es constituïsca l’empresa mixta. D’eixa manera es podrà salvar el pressupost del 2011.
Que ningú no s’enganye. L’objectiu del canvi que ara s’aprova no és “millorar la gestió dels serveis” com diu Orengo, sinó acumular en un exercici, el del 2011, la major quantitat d’euros que puguen traure-li a una concessió que durarà 25 anys. I això a costa d’incrementar en els pròxims exercicis el preu de la recollida de fem i el cost de la prestació dels altres serveis que ara passen a mans privades. Però, com que això ho hauran de gestionar altres corporacions, ja no els importa.
Però és que en este cas la perversió del muntatge és encara major que en el dels cànons de l’aigua i en el del clavegueram. Si en estos últims serveis, els cànons es van obtindre a partir dels increments dels preus de les tarifes repercutides als consumidors, en el cas que ens ocupa, el nou sistema de gestió comportarà un augment del preu de la recollida de fem i un augment dels costos dels altres serveis dels quals s’ocuparà la nova empresa mixta que es cree. Uns serveis que es paguen a càrrec del pressupost municipal. Perquè si realment, amb el nou sistema de gestió, es creu que s’aconseguirà baixar els costos d’explotació, el més normal és que eixa disminució repercutira en una baixa del rebut del fem, cosa que, ja ho anunciem des d’ací, el govern municipal no farà.
Un altre objectiu de la creació de l’empresa mixta és la de fer la gestió d’estos serveis encara més opaca. Com que els regidors de l’oposició no tindran presència en el Consell d’Administració de l’empresa mixta, la gestió dels serveis quedarà totalment apartada del control d’eixos grups.
Concloent, no acceptem de cap de les maneres les raons aportades pel govern municipal per a justificar l’operació, perquè, igual que s’ha vist en el cas del clavegueram, tot este entramat no té una altra finalitat que incrementar l’opacitat en la gestió dels serveis públics i cobrar una quantitat anticipada a l’empresa que coparticipe en l’empresa mixta a canvi de pujar en un futur el preu del servei, en este cas el del rebut del fem que tots els ciutadans de Gandia paguen.
Arxiu de la categoria: Economia i Ocupació
Orengo, un alcalde gens populista
Açò si que és el súmmum del súmmum. Si fa escassos dies, el Sr. Orengo ens alliçonava i ens advertia, al seu discurs d’inauguració de la Universitat d’Estiu, del perill que les actituds populistes d’alguns podien suposar, deia textualment: “Hem de ser valents per a evitar l’aparició d’un populisme que amb diners i el control dels mitjans de comunicació ens retorne a èpoques anteriors no desitjades per la majoria”, ara, a tan sols una setmana d’eixes paraules, és ell mateix qui fent ús d’eixe populisme del que advertia, i amb els diners de tots els gandians i gandianes, ens enganya, una vegada més, amb anuncis com el que hem escoltat estos dies a la ràdio de transparència en la gestió municipal.
Sr. Orengo, això si que és tindre la cara folrada. No ens intente vendre la burra. Afortunadament, hui els ciutadans ja saben qui es vostè i com se la juga, i ja no se’l creuen per molts anuncis que faça, i per molta demagògia i populisme que vulga emprar. Als qui vivim en Gandia ja no ens asusten les seues intencionades prediccions, eixa “ època anterior no desitjada per la majoria….”, a la qual feia referència, ja fa temps que vostè la va instaurar a esta ciutat. La democràcia i la transparència de la qual fa gala el seu govern del PSOE, no és que siga escassa, és que ja no existeix.
La transparència d’un Govern és molt més que actualitzar dades personals del membres de la Corporació, molt més que difondre o publicitar obres, molt més que fer campanyes institucionals o col•locar opinòmetres per la ciutat. La vertadera transparència d’un Govern passa per tot això i també per donar informació als regidors, per fer pública la situació econòmica real de l’Ajuntament, per comptar amb l’opinió de la ciutadania davant projectes que els afecten com el del Tramvia, escoltant i valorant les seues opinions i per un llarg llistat d’actituds democràtiques i actuacions públiques que brillen per la seua absència al si del Govern Municipal.
I això és el que fa gran a un polític Sr. Orengo! Escoltar el conjunt de la ciutadania, i no sols a aquells que ens lloen. Reconèixer les errades i rectificar a temps són valors que honren un gran gestor i que l’allunyen d’eixe populisme tan indesitjat que vostè promulgava. El problema ve, quan sent conscient d’açò, patim d’una ceguera consentida.
“…- ¡No porta res al damunt: un infant diu que no porta res al damunt!
– Però si és que no hi porta res, al damunt! – cridà al capdavall tota la gent.
L’emperador es recargolà, perquè conegué que era veritat; però pensà que “la processó, ara, havia de seguir el seu curs” i es mantingué més estirat que mai, i els ajudants anaren agafant enlaire la cua del vestit invisible… “