Fa alguns dies es va presentar la nova programació de Gandia Televisió (on per cert, algú va ignorar que al Consell d’Administració de Gandia TV hi ha més representants que els de la Plataforma i el PSOE, els únics que van tindre l’honor de ser entrevistats a la gala). Els nous responsables de la televisió pública de Gandia han triat un lema ben explícit: “Una nova manera de comunicar”. En principi trobe normal que els nous gestors de l’ens vulguen donar-li el seu toc personal i professional a la programació. Entre altres coses, perquè és la seua obligació. El problema ve quan ens trobem que en sis mesos el nou director ha demostrat que té més de personal que de professional. De personal perquè el primer que ha fet ha sigut col·locar els seus amics. Pagar els favors polítics a tots aquells que van contribuir a fer-li la campanya al PSOE. No debades la responsable de premsa durant la campanya electoral de José Manuel Orengo és ara cap d’informatius, i el seu marit ha sigut contractat com a responsable tècnic i no precisament cobrant el mateix que la resta de treballadors. Altres professionals amb anys de treball a la televisió han sigut substituïts per amics de la direcció. Molt de personal i poc de professional perquè demostra un total sectarisme, oferint íntegre el míting preelectoral de la candidata cunera socialista Fernández De la Vega. Un fet inèdit a la història recent de les televisions públiques valencianes, espanyoles i, tal vegada, europees.
Pel que fa als nous continguts, de nous i novedosos tenen ben pocs. Els programes són els mateixos que en etapes anteriors, però amb noms i cares diferents. Les úniques novetats, una vegada més, les trobem en la contractació de persones directament relacionades amb els partits del govern de la ciutat. Presentadors amb relacions directes amb els socialistes i amb els ex-populars.
L’únic canvi real que s’ha introduït dins la nova programació ha sigut l’emissió de pel·lícules i de sèries de dibuixos per a xiquets i xiquetes. Una novetat que en un principi vaig trobar encertada. Encertada si haguera servit per assentar les bases d’una programació més àmplia i variada. Que servira per portar a les nostres cases cinema de qualitat i en valencià. En compte d’això, ens hem trobat amb un lot de “cine clásico” de l’any de la picor, acolorit o en blanc i negre i en castellà. A l’igual que els dibuixos. A quina altra tele ens recorda? A la que critiquen dia sí, l’altre també, els socialistes ? Aquests programes convertixen Gandia TV en un canal més pel qual passar ràpidament en fer zàpping.
Sincerament, en eixa nova manera de comunicar no veig cap novetat, sinó una miqueta de caspa. Segurament els anys que el nou director de GTV ha treballat a Canal 9 li han servit per aprendre com es manipula una televisió pública. I amb aquesta reflexió, jo tampoc espere ferir la sensibilitat de ningú, senyor Varó.
Arxiu de la categoria: General
“Per a visualitzar l’oposició”
Esta setmana ha tingut lloc un episodi algo esperpèntic protagonitzat pel “seient al plenari”. Orengo i Mut s’han posat d’acord per tal d’enviar els regidors del BLOC-VERDS a l’altre costat de la sala de plens. Així, a colp de decret d’alcaldia, el govern PSOE-PdG queda a un costat i envia Josep Miquel Moya i Facund Puig enfront. Sincerament considere que és una qüestió sense trascendència; si ens volen enfront, ens tindran allà, però durant molt de temps. La veritat és que la cosa és tan absurda que no feia falta ni fer-la. No calia perque això l’única cosa que va a fer és contribuir al distanciament i a l’enfrontament polític. I no parle del distanciament entre Mut i el BLOC, que és evident i conegut i mai salvable. Parle de l’escletxa que està creant-se entre el PSOE i el BLOC. Ells han apostat clarament per un govern amb la dreta, per unes polítiques que dia a dia es fan més paleses. Però en política passa de tot, i ens trobarem pel camí en el temps. El decret d’Orengo era innecessari, però ha caigut en el parany que Mut li ha tendit i ara juga a l’absolutisme. Per això crec que estem davant d’una notícia totalment prescindible. Bé, serà el temps, i no Orengo, qui posarà a cadascun al seu seient.