Arxiu de l'autor: jordi

Megaprojectes, fum i més crèdits

Publicat el per
Respon
El govern de Gandia s’ha proposat endeutar totalment la ciutat per als propers cinquanta anys. Sembla que el fum que el tàndem Orengo-Mut ens venen a diari té el color negre de la terra cremada. Almenys això es pot pensar de la darrera jugada que han portat endavant: un crèdit milionari amb un interés extrepitosament alt que condemna, encara més, els ciutadans de Gandia. Una mostra que les coses no s’estan fent sols molt malament, sinó que no hi ha cap mesura, cap previsió de futur, sols hi ha hui, i no demà.
Dia rere dia assistim atònits a la presentació de grans projectes que de ben segur es quedaran a la paperera. Grans actuacions urbanístiques que queden molt bé en rodes de premsa però que mai voran la llum per la incapacitat dels responsables municipals de dur-les a terme. I això sembla que a l’alcalde de Gandia i al seu megaregidor d’urbanisme els encanta. Torres de pisos a l’entrada de l’Avinguda d’Alacant, supercomplexos olímpics, reformes de places acabades d’inaugurar, riberes a un i altre costat del riu, palaus de congressos, etc… fum i més fum que no es plasma en res ni es farà mai realitat.
I jo em pregunte: no seria més lògic que es feren propostes reals, possibles d’executar, i que es dugueren endavant?. Allò que caracteritza un bon govern és saber escoltar a la gent, i el govern que patim a Gandia, abanda d’ineficaç, sols escolta els seus. PSOE i Plataforma s’han dedicat a pagar favors amb la colocació de tots els seus en càrrecs de confiança a les seues regidories. De fet, no hi ha departament de l’Ajuntament on no estiguen els enxufats de torn. Les regidories d’urbanisme, de participació ciutadana, de la dona, d’educació, de joventut, Gandia TV, i el cas més flagrant, les empreses públiques, estan farcides de càrrercs eventuals de gent amb carnet d’un o altre partit en el govern. Els socialistes practiquen esta política des de fa anys, i els ex-populars, que tant la criticaven en el passat, han colocat bona part de la seua llista electoral a treballar dins l’ajuntament.
Orengo i Mut ho tenen clar: cremem tot el que tinguem a l’abast, que no sabem que passarà en el futur. Carpe diem, i qui vinga darrere que carregue.

Un altre 25 de novembre amb dones mortes

Publicat el per
Respon
Segons la Carta Europea per a la Igualtat de Dones i Homes en la vida local: “La Igualtat entre dones i homes és un dret fonamental per a totes les persones i constitueix un valor important per a la democràcia. Perquè este dret es complisca no sols ha de ser reconegut legalment, sinó que a més s’ha d’exercir efectivament i implicar tots els àmbits de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals.”
Les entitats públiques tenen l’obligació de promoure la plena implicació de les dones en la vida diària del municipi i posar al seu abast tots els recursos necessaris per a facilitar la seua independència. L’objectiu és aconseguir una societat més paritària, que homes i dones compartisquen els espais de la seua vida quotidiana, les seues responsabilitats públiques i privades. Per transformar esta realitat, per afavorir que les iniciatives i el pensament de les dones es manifesten, cal dur a terme actuacions eficaces on s’impliquen els diferents nivells de l’Administració. Este estiu van matar una dona davant meu a la platja de Gandia. Després d’eixa agressió les notícies ens mostren de noves cada dia. Crec que un cop més ha passat, han fallat, les persones que han de interpretar les lleis no han estat prou professionals en la seua tasca. Malauradament, sembla que les lleis servixen de poc, i que el sistema judicial està obsolet i és ineficaç. Potser la llei no és prou clara i és de difícil aplicació però a mi, que no entenc de lleis, em sembla que el sistema no funciona.
Fa uns dies des de l’associació DONES EN BLOC vam organitzar una xerrada amb la fiscal de violència de gènere Socorro Zaragozà a Gandia. Allí vam poder comprovar com la legislació fracassa dia rere dia. Al mactractador sols se li pot condemnar un any, que pot ser de pressó o fent servicis a la comunitat. Esta darrera acció és, com no, la triada per tots, encara que fins el moment no s’ha posat en marxa cap sistema que faça efectiva l’aplicació de les sentències, que queden arxivades. De la mateixa manera, la fiscal, va posar en evidència la falta d’interés de les administracions per ajudar les víctimes. A Gandia fa temps que es reclama un pis d’acollida per a estes dones, però el govern de la ciutat sempre ha negat esta possibilitat amb arguments irreals.
De vegades em pregunte quines són les prioritats de la nostra societat. Cap a on caminem si la violència ens acompanya de forma quotidiana. I sobretot, si hi haurà algun dia en que el 25 de novembre deixe de ser el dia en contra de la violència contra les dones. Una data que tots hem d’intentar borrar del nostra calendari.