Un any més arriben les festes a Gandia. Acaba l’estiu i comença un nou curs escolar, polític, i també vital; arriba, per fi, la pluja, i amb ella arriba la saó. La saó significa vida, representa esperança i frescor. Arriba la Fira i Festes, i toca, gaudir de les festes, amb la força i la il·lusió del futur que tenim a les nostres mans.
En moments difícils les festes signifiquen alegria, representen col·lectivitat i aporten, també, oblit. Oblit perquè cal que deixem arrere moments que han sigut molt durs per a moltes persones, oblit de tot allò que representa una crisi injusta, creada per un pocs i patida per molts. Creem a partir de eixe oblit un futur millor, perquè el tenim a l’abast de la mà i és possible.
Ens trobem a pocs mesos d’una contesa electoral que serà clau per al futur de la nostra ciutat. I eixe futur hem de crear-lo entre tots; entre tots aquells que pensem que hi ha esperança en un desert on volem que arribe la pluja. Un futur que estem diposats a regar amb l’esforç col·lectiu de tota una ciutat. Eixim al carrer estes festes i preparem la pluja. Serà una pluja suau, d’eixa que no fa mal, un xirimiri lent que a poc a poc empapa la terra per deixar que les llavors que habiten al seu interior comencen a germinar.
Eixe futur podem escriure’l entre tots dia a dia fent de les coses senzilles de la nostra vida el motiu que ens porte a un canvi en profunditat que retorne la diginitat que ens pertoca de forma individual i també col·lectiva.
La ciutat es construix amb barris, i els barris amb cases, i les cases no tenen sentit sense els seus habitants. Els ciutadans som aquells que donem sentit a la ciutat, i aquells que tenim la darrera paraula en el destí final de la vida comuna que tenim entre tots.
Arriba la Fira i Festes, i toca eixir al carrer, riure i gaudir amb familiars i amics. Fem-ho amb un somriure, però fem-ho també amb l’esperit crític i lluitador que ha de caracteritzar els ciutadans compromesos amb una vida que volem que cada vegada siga millor. Eixes ganes de millorar, de voler que les coses siguen diferents, d’estimar els nostres fills i desitjar per a ells una societat més justa és el motor que deu moure el comportament de tota la ciutat. Rescatem valor perduts i fem de la festa un exemple de solidaritat i d’igualtat. Pensem en els altres com en nosaltres mateixos i desitgem el millor per a tots.
Oblidem per uns dies allò que ens separa, que ens fa diferents, per fer especial atenció a tot allò que ens unix. Aparquem les divergències i apostem pels punts de partida cap a llocs diversos. I tot això fem-ho amb un gran somriure. Bones festes a tots!