Una aposta per la transparència absoluta

No hi ha res més important en les relacions humanes que la confiança i el respecte mutu. Això és fonamental en les relacions de parella, en les amistats, en la família, i també, estic convençuda, entre els gestors d’allò públic i la societat. Per això crec que en la propera legislatura estem obligats a canviar el cansament i el fàstic que els mals polítics han causat durant anys de gestió nefasta i de saqueig i corrupció.

Gandia és un clar exemple de com s’han fet abans, i com seguixen fent-se ara, polítiques en contra de la societat. Perquè ser un dels ajuntaments més endeutats de tota Espanya és responsabilitat d’anys de govern de despilfarro, de clientelisme i d’obscurantisme. S’ha governat molt, molt, molt malament i això hem de capgirar-ho. Per això propose “Transparència absoluta”.

Transparència absoluta, en majúscules, eixe és el meu compromís per a la propera legislatura. Els ciutadans ho reclamem, volem un canvi radical en les formes de governar. I ho podem fer. Podem fer-ho amb la col·laboració de tots i cadascun dels ciutadans. Podem aconseguir-ho perque és necessari que retorne la confiança en les intitucions públiques. Com? Amb propostes molt concretes que des de Compromís són el fonament d’una nova manera de fer les coses.

I una de les accions fonamentals, que farem amb urgència, és el tancament de l’empresa pública Iniciatves Públiques de Gandia (IPG). Com a la gran majoria de les empreses públiques, IPG és un element per a sostindre les mangarrufes i les opacitats d’un govern obscur. Va ser una vergonya que els socialistes la crearen la passada legislatura i continua encara sent obscé com els populars l’empren al seu antoix per a amagar-nos comptes, pagaments, enxufisme i amiguisme de tota mena.
La més gran de les vergonyes que han passat en relació a l’empresa pública municipal és la desaparició de les factures per un suposat accident que va fer que es ratllaren els discos durs que contenien la informació.

Però es pensen que som tontos, que som ineptes o bajoques? O què? Qui es creu que uns ordinadors s’han cremat i que no es pot recuperar la informació que contenien? Jo no. Estic ben convençuda del que ha passat, i almenys puc assegurar una cosa, si és per mi, mai més tornarà a passar. No podem permetre que ocorreguen coses tan greus. Un govern transparent serà compromís de participació, d’informació, de pluralitat…

I tot això ho farem amb humiltat, amb el convenciment que necessitem l’ajuda de la ciutadania. Assamblees obertes, consultes populars, presupostos oberts i paticipatius; no són paraules buides sinó sinònimes del canvi possible i il·lusionador que tanta gent reclama.

Publicat a Saforguia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *