El patrimoni d’una ciutat és el llegat històric heretat dels avantpassats, format per elements culturals, llengües, tradicions i records però també per edificis, estructures, escrits, obres d’art i escultures.

Les petjades que deixa el patrimoni a les nostres ciutats o paisatges són allò que dóna personalitat i fa especialment atractiva la nostra terra. És per això que no podem oblidar-nos-en d’ell, sinó protegir-lo i estimar-lo com a tret identificatori del que som.

Les escultures de la nostra ciutat, vist així, són un element més de l’espai urbà com ho són els edificis arquitectònics o qualsevol altre element de l’espai públic. I per a nosaltres, per a Compromís, creiem que conéixer l’art públic d’una ciutat –siga arquitectura, escultural o el disseny urbà– ens ajuda a sentir-la més propera i més nostra.

Per això, entenem que alterar una obra d’art és una falta de respecte intolerable als ciutadans i ciutadanes i sobretot a l’autor, i més encara si ve de mà dels nostres gestors públics. Les nostres escultures urbanes són la memòria de la història d’un país, són testimoni del nostre passat més proper i, com a tals es important interpretar-les i saber-les estimar, per descobrir què commemoren, transmeten, defensen o proclamen.

Però també hi ha moltes altres maneres de considerar una escultura. Les mirades dels observadors, i els milers de significats per parlar del patrimoni immoble en funció del punt de vista des del qual ens el mirem. Per a uns, és aquella imatge que s’ha convertit en identificativa d’una ciutat o poble, per a altres, és el símbol d’un període de la nostra història o una mostra d’art escultòrica.

I, malgrat el ventall de definicions lligades als monuments, l’arquitectura i l’escultura de la nostra ciutat, no hem d’oblidar que qualsevol d’ells, qualsevol edifici, qualsevol monument, qualsevol escultura, té valor com a document històric i com a reflex de la societat que el va fer.

És en eixe sentit, que els qui estimem i defensem el nostre patrimoni escultòric, i sabem donar-li el lloc que es mereix, no podem tolerar la decisió unilateral, gravíssima i intolerable de l’alcalde de Gandia, de traslladar la magnífica obra de l’artista alcoià Antoni Miró, 25 d’Abril 1707, una escultura que va ser encomanada expressament per a ser ubicada a la plaça 25 d’Abril de la ciutat de Gandia, per les connotacions històriques que ja tothom sap, i que precisament per eixes connotacions històriques va ser concebuda i creada per l’autor.

A més, com ja hem dit, cada peça escultòrica (forma, matèria, ubicació,….) respon a una reflexió profunda de l’artista respecte del missatge i el lloc on ha d’expressar-se, i per tant no són traslladables o intercanviables com si d’objectes de decoració es tractara. Per això, el patrimoni públic de Gandia pertany d’alguna manera, al conjunt de la seua ciutadania i per això s’han de complir les normes que el protegeixen i no alterar-lo al gust dels governants de torn.

Publicat a Saforguia.