Açò si que és el súmmum del súmmum. Si fa escassos dies, el Sr. Orengo ens alliçonava i ens advertia, al seu discurs d’inauguració de la Universitat d’Estiu, del perill que les actituds populistes d’alguns podien suposar, deia textualment: “Hem de ser valents per a evitar l’aparició d’un populisme que amb diners i el control dels mitjans de comunicació ens retorne a èpoques anteriors no desitjades per la majoria”, ara, a tan sols una setmana d’eixes paraules, és ell mateix qui fent ús d’eixe populisme del que advertia, i amb els diners de tots els gandians i gandianes, ens enganya, una vegada més, amb anuncis com el que hem escoltat estos dies a la ràdio de transparència en la gestió municipal.

Sr. Orengo, això si que és tindre la cara folrada. No ens intente vendre la burra. Afortunadament, hui els ciutadans ja saben qui es vostè i com se la juga, i ja no se’l creuen per molts anuncis que faça, i per molta demagògia i populisme que vulga emprar. Als qui vivim en Gandia ja no ens asusten les seues intencionades prediccions, eixa “ època anterior no desitjada per la majoria….”, a la qual feia referència, ja fa temps que vostè la va instaurar a esta ciutat. La democràcia i la transparència de la qual fa gala el seu govern del PSOE, no és que siga escassa, és que ja no existeix.

La transparència d’un Govern és molt més que actualitzar dades personals del membres de la Corporació, molt més que difondre o publicitar obres, molt més que fer campanyes institucionals o col•locar opinòmetres per la ciutat. La vertadera transparència d’un Govern passa per tot això i també per donar informació als regidors, per fer pública la situació econòmica real de l’Ajuntament, per comptar amb l’opinió de la ciutadania davant projectes que els afecten com el del Tramvia, escoltant i valorant les seues opinions i per un llarg llistat d’actituds democràtiques i actuacions públiques que brillen per la seua absència al si del Govern Municipal.

I això és el que fa gran a un polític Sr. Orengo! Escoltar el conjunt de la ciutadania, i no sols a aquells que ens lloen. Reconèixer les errades i rectificar a temps són valors que honren un gran gestor i que l’allunyen d’eixe populisme tan indesitjat que vostè promulgava. El problema ve, quan sent conscient d’açò, patim d’una ceguera consentida.
“…- ¡No porta res al damunt: un infant diu que no porta res al damunt!
– Però si és que no hi porta res, al damunt! – cridà al capdavall tota la gent.
L’emperador es recargolà, perquè conegué que era veritat; però pensà que “la processó, ara, havia de seguir el seu curs” i es mantingué més estirat que mai, i els ajudants anaren agafant enlaire la cua del vestit invisible… “