Esta setmana ha tingut lloc un episodi algo esperpèntic protagonitzat pel “seient al plenari”. Orengo i Mut s’han posat d’acord per tal d’enviar els regidors del BLOC-VERDS a l’altre costat de la sala de plens. Així, a colp de decret d’alcaldia, el govern PSOE-PdG queda a un costat i envia Josep Miquel Moya i Facund Puig enfront. Sincerament considere que és una qüestió sense trascendència; si ens volen enfront, ens tindran allà, però durant molt de temps. La veritat és que la cosa és tan absurda que no feia falta ni fer-la. No calia perque això l’única cosa que va a fer és contribuir al distanciament i a l’enfrontament polític. I no parle del distanciament entre Mut i el BLOC, que és evident i conegut i mai salvable. Parle de l’escletxa que està creant-se entre el PSOE i el BLOC. Ells han apostat clarament per un govern amb la dreta, per unes polítiques que dia a dia es fan més paleses. Però en política passa de tot, i ens trobarem pel camí en el temps. El decret d’Orengo era innecessari, però ha caigut en el parany que Mut li ha tendit i ara juga a l’absolutisme. Per això crec que estem davant d’una notícia totalment prescindible. Bé, serà el temps, i no Orengo, qui posarà a cadascun al seu seient.